Aquesta Vilafranca gloriosa...
Obra:L'aperitiu
(p. 455)
Indret:Basílica de Santa Maria
Municipi:Vilafranca del Penedès
Comarca:Alt Penedès
Començada l'any 1285, es tracta d'una de les primeres esglésies gòtiques edificades a Catalunya. Va ser consagrada l'any 1484, i part dels seus murs s'alcen damunt d'una edificació romànica prèvia. A l'interior, hi ha una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal de set panys. La portada principal, d'estil neogòtic i construïda l'any 1903, és obra dels arquitectes August Font i Carreres i Santiago Güell i Grau. Cal destacar el campanar de la basílica, una torre octogonal l'alçada de la qual és de 51,75 metres. Mitjançant una escala de cargol de 116 esglaons es pot accedir a les cinc estances de l'edifici, en una de les quals hi ha les campanes religioses anomenades la Josepha, la Michaela, l'Assumpta i la Montserrat. En conseqüència, aquest és un bon lloc per llegir els següents textos, signats pel Baró de Maldà i per Josep de Maria de Segarra. El primer ofereix una visió de conjunt en què explica com era l'espai a finals del XVIII, aportant tota mena de dades agrícoles, arquitectòniques i urbanístiques. El segon, en canvi, és una impressió personal de l'ambient que, encara avui, es pot respirar als encontorns de la plaça de Sant Jaume.
Veu de Manel Llanas:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/egQ0CYeWOSOhkswXY0sG.mp3
Aquesta Vilafranca gloriosa, teològica i reaccionària representa un dels solatges més alcohòlics de la nostra cultura i de la nostra tradició. Respirant tal clima, jo em sento tranquil del tot, i m'hi trobo com el peix a l'aigua. Per això m'agrada tant passar per aquests carrerons impossibles que cenyeixen les costelles de la catedral de Vilafranca. Aquests carrerons semblen fets amb la mala intenció de premsar el fetge de la majoria dels mortals; a mi, no sols no em premsen el fetge, sinó que m'omplen d'un aire dens, de cementiri en ebullició i de celler en calma. Aquest aire és més sa i més fort que aquell que es va a caçar dalt de les grans muntanyes pelades.





