Els quaranta-un mercats municipals...


Obra:Barceldones (p. 96-98 i 99)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Els quaranta-un mercats municipals distribueixen entre el 60 i el 65% dels productes alimentaris que consum la ciutat de Barcelona. Quan se n'obren les portes a les set del matí ja es troba tot el recapte al lloc corresponent. De parades, al Ninot n'hi ha tres-centes cinquanta, incloent-hi les quaranta que tenen arren­dades els pagesos hortolans, proveïdors de verdura collida la nit anterior o la matinada.

La visió endreçada que ofereix el mercat del Ninot en obrir les seves portes al consumidor no és obra de cap fada de rondalla que, durant la nit, s'hagi passejat pel silenciós recinte amb la vareta màgica, sinó d'uns equips de treballadors de càrrega i descàrrega que actuen a 1'alba com formigues gegants respectuoses amb els veïns que encara dormen. És un prodigi d'organització que, segurament, genera problemes però els compradors no els veuran mai.

La jornada comença a les set i els deu o dotze cafès de l'interior ja han disposat les ensaïmades, les truites de patata o d'espinacs, els entrepans de sobrassada i el peix fregit que esmorzaran els treballadors que tot just han acabat la feina, els venedors i venedores que comencen la jornada a les cinc, i alguns familiars de malalts o accidentats que han vetllat a l'Hospital Clínic que es troba al costat. Tot sembla rutllar com una màquina perfectament lubrificada i encaixada.

El barri es posa en moviment a impuls del mercat. Les noranta parades exteriors dedicades a la venda d'articles tèxtils, vaixella, perfumeria, flors i plan­tes, joguines, bijuteria i marroquineria van obrint de mica en mica, segons la son que tragina la venedora, però abans de les deu la voravia circumdant és un formiguer de compradors i badocs que remenen i s'emproven faldilles, davantals o jerseis, fullegen llibres i revistes d'ocasió o regategen el preu d'una bossa de pell sintètica. Algunes de les botigueres han esdevingut entranyables per a la clientela fidel i per al veïnat: la Nuri que regenta la merceria, l'home dels collarets i les rampoines de fantasia o les germanes Pons, que sempre tenen el retall que busques per fer-te una faldilla. I entre els més estimats, el cec venedor de loteria assegut en una cadira de tisora i acompanyat del seu gos pigall, ajaçat als seus peus.

La vida que el mercat irradia atreu músics ocasionals, joves desocupats o estudiants en precari que, discretament, amenitzen el brogit matinal amb la interpretació de peces de jazz, d'algun tango i de boleros que troben ressò en el cor nostàlgic de les mestresses de casa de dues o tres generacions. En sortir del recinte tancat on han fet les seves compres, sempre guarden cinc duros per dipositar a l'estoig del violí, la guitarra o el saxo del jove músic captaire.[...]

 

Diuen que el mercat del Ninot és el més net de Barcelona. No puc comparar perquè no els conec tots, però em consta que llueix com la patena i mai no empudega l'aire del barri. Cada concessionari de les gairebé cinc-centes parades interiors i exteriors té cura del seu espai i abona mil pessetes mensuals per contribuir a la neteja general, a càrrec de quatre persones fixes i amb la maquinària més moderna. La fregada a fons es fa el dissabte a la tarda, després de plegar l'activitat mercantil.