Fa uns quants anys, no gaires...


Obra:Moon River (p. 121-122)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Fa uns quants anys, no gaires, en aquella mateixa galeria, davant d'aquest mateix pavelló, en tot l'hospital, hauríem trobat senyals de Déu a cada cantonada. Pel passadís —molt més alt, sense el fals sostre— passejarien les mon­ges de la Caritat de Santa Anna, amb les còfies fosques i el davantal ben blanc damunt de l'hàbit, la creu penjant sobre la falda. Damunt de les portes del pavelló, capelletes de la mare de Déu amb el seu mantell blau, mirífica i saludable. Crucifixos a les cambres. Santa Llúcia a Oftalmologia, els ulls en un plat. Una església enorme enmig de 1'edifici. Llavors, Déu i la mort eren més a tocar, eren més visibles. S'han anat amagant, enretirant. Déu s'ha encongit fins a 1'oratori de la planta baixa, no res, una mena de cambra gran i plana, d'una estètica una mica tenebrosa, com si anés deixant els passadissos i les cambres a la ciència i la raó. Potser perquè Déu no contesta les preguntes de Job, o no les contesta bé, pura xerrameca consolatòria. És Job qui té raó, quan es queixa.

Abans la gent anava als hospitals a morir, i per això calia que Déu hi fos ben visible. Ara hi anem a reviure, calen uns altres déus i uns altres sacerdots de bata blanca i l'estetoscopi en el lloc del rosari. Uns altres miracles. Però a les sales d'espera dels hospitals, a les cambres dels pavellons, juguen les seves partides d'escacs Déu i la ciència, les esperances i els mirades, la raó i la màgia. Per això els hospitals són el centre del món. Per això hi fan tantes sèries de televisió i tantes pel·lícules.