La dona d'aigua


Obra:Novas baladas (p. 30-31)
Indret:Ca n'Oller
Comarca:Maresme

Aquest poble es troba en els vessants meridionals del Montnegre, a la confluència de les rieres de Vallalta i de sant Iscle. El presideix l'església parroquial, aturonada, de construcció relativament moderna, amb campanar de torre quadrada. Una làpida a la façana commemora la resistència que el sometent oferí a les tropes franceses durant la guerra contra Napoleó i que salvà la població del saqueig. Un poema de Josep Punsola destaca la gràcia gairebé aèria i blanca del poble en contrast amb el Montnegre. Seguint la riera de sant Iscle amunt, trobarem can Maresme o Ca n'Oller, magnífica possessió indiana coneguda també a tota la comarca com les Dones d'Aigua per la llegenda que s'hi arrelà. Apel·les Mestres, en alguna excursió que hi degué fer en les seves estades a Caldes d'Estrac, recollí la llegenda de boca d'una àvia del poble. A més, el paratge d'abundosa vegetació i un estany artificial, ha inspirat alguns dels sonets de Perejaume (Sant Pol de Mar, 1957) que hi poden ser llegits.

testing image

La dona d'aigua

A la vora de l'estant
de la muntanya
va filant son fus d'argent
la dona d'aigua.

La filosa, la té al cel,
i el fil no manca,
que per fil enfusa el raig
de lluna clara.

La lluna clara entretant
se guaita en l'aigua
que emmiralla complacent
sa cara pàl·lida.

Va cantant el rossinyol
cançons galanes,
les granotes a compàs
fan la tornada,

i l'aloja va filant
son fil de plata
per teixir-se un vel d'estiu
per tantes ànimes.

Com la lluna no en sap res,
somriu mirant-se,
però van minvant sos raigs
cada vesprada.

Quan els hi robats ja tots
la dona d'aigua,
la lluna d'estel a estel
més raigs demana.