testing image

En efecte, el meu full de càrrecs no podia ser més greu. Començava dient que jo era de tendències separatistes i continuava explicant que el dia 18 de juliol havia estat a les barricades lluitant contra el «glorioso alzamiento», que després vaig estar a les Brigades Internacionals on vaig assolir el grau de comandant i que vaig ser amic i col·laborador dels germans Trias Pujol en tot el procés de la Universitat Autònoma. La cosa no podia ser més comprometedora i tots esperàvem el pitjor. Però uns quants dies després va tornar el jutge, extraordinàriament  sorprès, dient que els havien retornat el meu expedient juntament amb una nota de l'Auditoria de Guerra, datada el 7 de juliol de 1939, en la qual es deia que en la meva actuació no hi veien càrrecs de responsabilitat suficients per anar a la seva jurisdicció. El jutge em felicitava, tot dient-me que no entenia res, perquè eren molts els qui amb càrrecs molt menys greus havien anat a la jurisdicció militar i ho havien passat molt malament. Des­prés, em vaig assabentar que a l'Auditoria de Guerra hi tenia un gran amic, del qual jo gairebé no em recordava i que era el cunyat d'aquella clienta meva del passeig de Gràcia que, a la pri­meria de l'any 1937, vaig aconseguir treure de la presó de do­nes, tal com ja hem vist, i fer que pogués reunir-se amb la seva família. Això em demostrava que tenir bons amics és una de les fortunes més grans que es poden desitjar en aquest món.

De moment, jo vaig continuar treballant en el Servei dili­gències, on hi havia la feina habitual, i també privadament en el despatx que tenia a casa dels pares, on veia malalts del barri i també algun cas de petita cirurgia que resolia allà mateix. Però considerava que la gran cirurgia només podia efectuar-se a l'Hospital, cosa que vaig continuar pensant i fent durant els mesos de l'any 1939 en què seguírem en el cos de guàrdia.