testing image

El panorama de l'Hospital Clínic i de la Facultat feia veritable pena: nombroses càtedres i serveis sense els seus caps dirigents, biblioteques i laboratoris abandonats, i una gent amb moltes ganes d'ocupar els llocs presentant com a mèrit principal el d'haver arribat amb l'exèrcit vencedor. Alguns eren antics membres de les clíniques, ajudants o assistents, i amb ells es formà una nova jerarquia. Les clíniques més castigades en aquest sentit foren les quirúrgiques i la de pediatria, mentre que el grup de les mèdiques pogué mantenir-se millor gràcies a la permanència dels grans mestres Agustí Pedro Pons i Francesc Solervicens. De Solervicens explicaven que el dia del «des­file de la Victoria», que passava per sota de casa seva encapçalat pel Generalísimo i en què s'havien d'engalanar els balcons, com que no disposava de cap bandera espanyola, li va passar pel cap de posar-n'hi una de catalana doblegada, amb la mala sort que el vent la va desdoblegar, cosa que produí un gran escàndol i la intervenció de la policia, i molts maldecaps per al professor.

El mateix que en la nostra, passava més o menys igual a les altres facultats. Tots els professors que havien intervingut en la reforma universitària o havien destacat per les seves idees libe­rals, que generalment eren els millors, havien hagut de marxar, de manera que havien deixat un buit molt difícil d'omplir, ja que es tractava de la fugida dels millors cervells, sens dubte el producte més valuós i insubstituïble que pot haver-hi en un país.

Aquests espais buits s'ompliren de pressa, potser massa ràpidament, per gent improvisada, sense la preparació necessària, amb més mèrits polítics o de guerra que científics, de què se'n ressentí ostensiblement el conjunt universitari, que assolí un dels nivells més baixos de la seva història. Tot això feia venir ganes de plorar.