testing image

Diria, però, que Bohigas, persona de conviccions arrelades, mesurat, amic dels amics, amant de la família, rigorós en la investigació, crític de l'opinable, ha sentit sobretot la passió per la paraula, una paraula oral/escrita (manuscrita/impresa), i que aquesta ha estat la conformadora veritable de la seva trajectòria. Ha treballat la paraula/text tant des d'una perspectiva diacrònica com sincrònica i n'ha plasmat els resultats en camps diversos que, com s'ha vist i és sabut, abasten des de l'estudi de manuscrits i de textos impresos des de l'inici de la impremta, a les edicions de textos, a la seva contribució al folklore o a les seves funcions com a President de la Secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans. Una posició privilegiada, diria, corpresa per una especialitat, la d'editor de textos, activitat capaç de conjuminar els interessos del bibliòleg/codicòleg, del romanista i del filòleg.

Indirectament, Bohigas va rebre el mestratge de Milà i Fontanals, a través de Garriga i Palau, el catedràtic de literatura que havia tingut a l'Institut —i del seu avi vilafranquí que li'n parlava com d'una glòria local—, i també de Rubió i Lluch, que presentava Milà com un model a seguir en la investigació. Si Rubió i Lluch li va aportar idees, Jordi Rubió li va aportar metodologia. Un altre gran mestre fou Menéndez Pidal... Figures ja immortalitzades per la història recuperen a través de la veu de Bohigas la dimensió humana. En aquest sentit, Bohigas es confessa més feliç d'aprendre que d'investigar, alhora que, conscient de ser element de continuïtat en diversos ordres, no deixa de considerar-se anella dins d'una cadena.