testing image

De fet, Casacuberta, que, en aparença, no era, amb les seves galtes rosades i les seves ulleres rodones, amb el seu tracte cerimoniós i la lentitud de les seves reaccions, sinó el típic descendent d'una família de rics comerciants, afeccionat als llibres i a la pràctica de 1'excursionisme, fou, en el fons, un personatge complex, ple de clarobscurs, que, sempre, posava una punta de defensa, de distanciament entre ell i el seu interlocutor. I que, per tant, rebutjava la publicitat i els honors, fossin de la mena que fossin. Així, amb els anys, es formà al seu voltant una veritable llegenda. En primer lloc, Casacuberta fou un editor seriós i programat, però de comportament atípic. Un editor que, contra les lleis del gremi, treballava els llibres fins al darrer detall, que col·laborava amb els seus autors fins a, en molts casos, suplantar­-los, que es resistia a vendre'ls tot invocant arguments d'una complicada subtilesa o que havia convertit els seus locals, ubicats durant molts d'anys al carrer de la Portaferrissa, en un autèntic Cafarnaüm, no sé si dir de tipus diquensià. I, en segon lloc, fou un savi. Un savi conscienciós, generós fins a la dilapidació, que havia reunit, pràcticament sencers, els arxius de Piferrer, d'Aguiló i de Briz i que disposava, a la memòria o en paperetes groguenques, d'una de les masses d'informació més impressionants que he conegut.

De fet, les fronteres entre l'editor i el savi no són sempre fàcils d'establir. Casacuberta, que, a Barcelona, havia estudiat amb Fabra i els dos Rubió, i que, a França i a Suïssa, havia ampliat coneixements amb Millardet, Grammont, Jud i Gauchat, posà la seva prodigiosa formació de romanista al servei, no d'una glòria personal, sinó d'allò que Foix anomena el Comú. Així, a vint-i-sis anys, crea una editorial, la Barcino, on amplià i aprofundí algunes de les aspiracions més genuïnes de la gent noucentista. I on invertí la part més important del seu capital humà i científic. Dissenyà col·leccions, planejà, dins les col·leccions, sèries destinades a omplir buits o a satisfer les seves obsessions, trià autors i temes, dirigí i ajudà els seus col·laboradors a realitzar-les, etc. I, mig d'amagat, produí, a més, una obra personal d'investigador. Una obra que, per la seva brevetat, no sol figurar en les grans bibliografies oficials, però que, a la pràctica, ha resultat decisiva.