L'Enric Clarasó feia temps que havia decidit que era escultor...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

L'Enric Clarasó feia temps que havia decidit que era escultor, i tenia taller. Rusinyol, que ja posseïa un nucli d'objectes dignes de guarnir el que se'n deia un taller, s'arreglà amb el seu amic, i junts s'instal·laren en un lloc a peu pla del carrer Muntaner. Els escenaris on s'han representat les coses passades, que es desfan, no tenen gaire importància. De tota manera es pot recordar que era una peça on la decoració eren els mobles, quadres, panòplies i miralls. Encara no s'hi veien gaires senyals precursors del bon gust de distribuïdor que més tard tingué Rusinyol.

D'entrada es veia una gran panòplia forrada d'un drap vermell, i sobre aquest color destacava la lluïssor, un xic rovellada, d'una vintena d'espases, dagues i sabres, i al centre un mandoble de fulla flamígera. Als extrems les dues peces d'una cuirassa, entre les quals es creuaven dues espingardes, i a dalt un casc amb visera. A sota dels radis formats per les espases hi havia un parell de fusells de pedra i un de pistó.

D'aquest bé de Déu d'ostentació guerrera no en queda quasi res al Cau Ferrat definitiu. Però ja hi havia un parell de brandoneres de ferro, un penell, una grua de forja castellana, l'arca amb un escut pontifici, quinze o vint picaportes d'anella, entre ells el de Sant Cugat, dos mobles espanyols, dues arques més senzilles i la Venus de Milo, que per ser de guix ha sobreviscut a totes les vicissituds com si fos de bronze.

Aquest Cau barceloní tenia a més altres panòplies amb claus de ferrissar portes, cornucòpies, otomanes i un gran retaule que es canvià més tard per un altre més artístic que és al Cau actual. Encara hi havia més mobles, i ultra la Venus de Milo, unes quantes escultures religioses i profanes de Clarasó.