testing image

Fou el 7 d'abril, quan, trobant-me jo a les déu del matí a casa el malalt, un fort colapso cardíac que li sobrevingué m'obligà a prestar-li els socors que 1'imminència del perill feia necessaris.

Allí, en un quarto fosc i tufejant, el més humil de la casa, en què tot era negre, el santcrist, la tauleta de nit, el cobrellit, els marcs dels quadros de sants i santes, la sotana i el manteu penjats a la paret; jeia 1'il·lustre poeta en un llit de fusta, també negre, sense pols a les venes ni coneixement i amb les extremitats que se li refredaven.

Quan de bell nou, s'il·luminà amb la mirada son rostre cadavèric xuclat per la febre de tants dies, girant-la envers mi, mostrà la seva satisfacció, però sense recordar-se de l'accident passat.

—¿I doncs, Mossèn Cinto—vaig fer-li—és molt cançonerot això? ¿No li sembla que si aquí poguéssem entaforar-li unes quantes alenades del Montseny o del Canigó, tot plegat no fora res?

—Serà e1 que Déu vulga —va contestar-me amb un somrís de resignació.

El cor me deia que no en sortiria d'aquella, i aixís al eixir del quarto vaig dir-ho a Mossèn Cardona; puix un malalt d'aqueixa mena, que s'entrega passivament al mal sense lluitar contra ell, fa l'efecte de durar mentres tinga força, però no de curar-se.

Des de llavores jo assistia a les consultes que tots els vespres celebraven els metges de capçal amb el doctor Robert, fins al dia 10 d'abril, en què poc després de la consulta, finà l'eminent metge i esclarescut patrici. ¡I tan campant com havia pujat el nostre idolatrat mestre els quatre pisos de l'escala, mostrant-se'ns senzill i afectuós com sempre i eixorivint, alegre d'haver-lo trobat millor, amb tendres i graciosos acudits el seu malalt predilecte!