El meu aprenentatge literari va ser molt diferent...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

El meu aprenentatge literari va ser molt diferent. Va iniciar-se en un local tancat, ple de fum i que feia olor de salsitxes de frankfurt. Era en el bar d'aquesta mateixa universitat, que no era tancada per la grip sinó que, aleshores, bullia. Al meu voltant, res de silenci, sinó una vèrbola incessant, eixordadissa d'eslògans, discussions interminables, corredisses, ganes d'aprendre i una mica d'innocència. De la vida, no n'enteníem ni un borrall. Asseguda en aquest bar, voltada de gent que cridava, vaig començar a escriure un dels meus primers contes. Li vaig posar un títol ambiciós i un pèl emfàtic: La ciutat dels tristos destins. I jo no descrivia cap ciutat ni cap trist destí, sinó el que veia el protagonista enmig del desgavell. Al seu voltant, una pila de joves universitaris pretenien construir un món diferent del dels nostres pares i, alhora, emborratxaven el més feble només per riure-se'n una mica. Asseguda al bar, i mentre escrivia aquest conte, sentia tot de veus inconnexes que m'arribaven entre la ferum de tabac i la sentor d'oli ranci. [...]

Al bar de la Universitat, per on s'arribava després de travessar el pati de lletres, hi vaig fer mitja vida. No hi havia vinyes roges, d'un roig madur, ni un xiprer que somniava. Ni res es desfeia, a ponent, en suc de taronja. Només hi havia parets d'un color groc dubtós, una llum color cendra que s'escolava per unes finestres brutíssimes i unes taules que pudien de tanta suor acumulada. Si ho veig amb la distància del temps, diria que érem un munt de matèria jove que ens encofurnàvem en aquell espai tancat perquè així no teníem tanta por. Però potser no era així, perquè ens divertíem, i els grisos, encara que apallissaven a cor què vols, eren un pèl matussers en l'estratègia de la dissuasió per la força.