Si encara no has estat mai a Sant Cebrià de Vallalta...


Comarca:Maresme

L'església parroquial de Sant Cebrià, bastida el 1577 en estil gòtic tardà, damunt una d'anterior, segurament romànica, de la qual resta la part inferior del campanar, centra el poble des d'una posició alterosa i una bonica panoràmica. a la plaça del davant és un bon lloc per llegir la prosa extreta de la novel·la En Tomàs de Bajalta, de Pere Coromines (Barcelona, 1870-Buenos Aires, 1939), que s'hi refereix. O un fragment d' Els jardins de Sant Pol del mateix autor que recrea la Font de l'Omeda, lloc especialment idíl·lic segons l'autor i avui desapareguda a causa del creixement desmesurat de les urbanitzacions.

testing image
Locutat per Alexandre Bataller:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2013/06/lectr.mp3

Si encara no has estat mai a Sant Cebrià de Vallalta, lector amic, vés-hi i sabràs donar raó d'una vall tranquil·la, closa com la cassoleta d'una mà, clapejada d'ombres i encatifada de suaus anhels i de verdura. Un poble de comparets s'arrepenja a l'arrencada de la serra que munta cap a can Montsant, i el blanc campanar de fletxa punxeguda el persigna de mals pensaments.

Vista de baix o de dalt la vall és sempre bella. Però si puges més amunt de l'Omeda, on la muntanya trenca l'horitzó, la vall i el poble de Sant Cebrià et semblen una obra pueril del bon Déu. Les casetes blanques, despariades per grosses escletxes de verdura, s'aclofen a la falda de l'església, i tota la conca roman obscura sota la claredat del cel.