testing image

He conegut aquest infantó i prou que em recordo d'ell. El seu pare escrivia, mogut per la necessitat d'expressar-se. La seva mare, gran imaginativa, llegia tot seguit que la casa era en bon ordre. Ambdós el protegien i l'estimaven. Però, tot essent pares tutelars i tendres, no podien impedir la solitud prematura del fill únic.

La casa es trobava cap a la fi d'un carrer tancat (provisionalment, es digué per bella estona). Però, relativament llarg el carrer, l'infant veia del seu balcó estant una bella extensió de cel, així com els núvols, més apassionants en llurs dibuixos fantàstics, llurs colors, llur calma, llur gronxament o llur pressa, que no pas els gestos monòtons dels habitants del carrer sobtadament clos.

Dins de casa hi havia llibres. Reconeixent i combinant certs dibuixos impresos, l'infant, sota l'esguard maternal, havia après a llegir sense adonar-se'n, molt abans que hom l'enviés a estudi. L'esperaven tresors en una ombrívola prestatgeria. Traduccions de novel·les angleses, un gran llibre d'estampes bíbliques, col·leccions de balades, un Pau i Virgínia amb bells gravats i l'interminable volum de Les mil i una nits. Així, imatges copsades a l'atzar en pàgines groguisses, foren puerilment gravades a la memòria; canviants com els mateixos núvols, venien a engrandir el seu món interior.

Les joguines havien estat desil·lusionants. Resplendents als aparadors de les botigues, no trigaven gaire a esdevenir pobres coses, possessions sense interès. L'infant, tal vegada degut a llurs pobres seduccions, no jugà, de bon començament, sinó amb imatges copsades i somortes. No trigà, tanmateix, a jugar amb paraules que formaven imatges i que ja organitzaven en ell records identificats o d'altres més obscurs en llur origen.

Aquell infant començava una mena de carrera, generalment mal reputada.