Molts anys després, i sense recordar per res el conte...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Molts anys després, i sense recordar per res el conte, tornaria al personatge de l'innocent de qui els altres es rifen a La veu melodiosa. però l'escenari ja no seria el bar d'aquesta facultat. El protagonista descobreix la realitat al pati de la facultat de lletres, on hi havia un estany brutíssim. Enmig d'uns nenúfars decandits, suraven papers de diaris, burilles i trossos de plàstic. Per què tornava al personatge de l'innocent, l'individu que és rebutjat de les tribus, educat en la fe i la nostàlgia del seu avi, incapacitat aquest per a viure dins el món real? No ho sé..., i potser no sóc jo qui pot explicar les meves obsessions i els meus fantasmes.

A La veu melodiosa, se m'aparegueren dos personatges com se m'apareixen sovint els personatges de les novel·les: sense jo demanar-los-ho. Puc confegir amb multitud de notes i esquemes els personatges princi­pals, però n'hi ha d'altres que burxen i burxen fins que no prenen la paraula. ¿Retalls perduts d'aquesta memòria, d'aquest oblit? Potser. Així, en aquesta novel·la, venien a veure'm els sacerdots de la tribu aleshores il·lusionada, els estudiants que volien una altra mena de món. Però aquests dos sacerdots prenien la forma ma­terial de dues persones concretes que havien quedat tam­bé oblidades davant l'estany dels nenúfars: en Josep Elias, el poeta que moriria de càncer fa pocs anys, i un estudiant alt i bru, tan esvelt com un tuareg, que al cap d'un temps se suïcidaria.