Aquí comença lo temps ditxós...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Aquí comença lo temps ditxós de ma joventut. L'endemà dematí (set d'octubre de mil vuit-cents setanta-nou) en companyia d'un condeixeble de col·legi vaig fer los primers passos per a matricular-me. Tremolant jo d'emoció vàrem entrar en lo vestíbul de la Universitat i vaig dir somrient amb tot candor a mon company: «Entro per primera vegada en lo temple de la sabiduria». Ell va mig riure  d'un modo que em féu pensar: «Aquest desgraciat no estima la ciència en tot lo que ella val». L'endemà vaig començar a assistir a les classes. A l'entrar en lo claustre de Dret una ratxada de benestar va commoure tot lo meu ser: aquell pati rectangular rodejat de porxos bizantins de moderna construcció, sota dels quals discorria conversant, fumant, discutint o estudiant aquella multitud de joves com jo, aquell «rum rum», soroll indefinit propi de tots los llocs de gran concurrència d'homes, sobrepujat a vegades per una exclamació o rialla més forta que les altres, aquell formar-se i desfer-se grupos i canvis continus de saludos, de cops, de pullas entre los estudiants que s'encreuaven, aquells «bedels» amb vestits galonejats comunicant ordres, obrint i tancant portes, bromejant amb los escolars, i lo veure travessar dos o tres catedràtics amb la toga i birret amb borla vermella enraonant amb tota gravetat, tot anant cadascú a la seva aula, seguits a l'entrar-hi d'un apinyat grupo de jovent qual falta se deixava conèixer de seguida en lo número dels que seguien passejant-se esperant lo seu professor...; tot això fou per mi com una terra de promissió, com si entrés en una pàtria després d'una ausència casi immemorial, i respirant àvidament aquella atmosfera de joventut i intel·ligència, sol, i tot commogut, anava avançant tímidament i amb dificultat entre aquells grupos bulliciosos, pensant que dintre molt pocs dies jo també en formaria part i que també riuria i cridaria rodejat dels companys que mon cor jove necessitava.