El senyor Ensesa...


Obra:Tres guies (p. 66-67)

testing image

El senyor Ensesa va ésser ajudat en la seva magna empresa per un arquitecte molt distingit, el difunt Rafael Massó i Valentí. No cal subratllar la discreció de la seva construcció ni la visió àmplia que Massó va tenir del que seria algun dia S'Agaró. El que he de dir, perquè constitueix una altra gratíssima sorpresa, és que S'Agaró no té aquest tràgic aspecte de provisionalitat i de peremptorietat que tenen tants nuclis d'estiueig de la costa i que fan la impressió que la gent hi viu com en un camp obert. S'Agaró té base, autèntica realitat, i en aquest sentit — com en tants d'altres — no té, a la costa, paritat.[...]

 

La urbanització de S'Agaró va iniciar-se cap a  l'any 1924. El senyor Josep Ensesa fixà la data el setembre de 1923.

El ritme de construcció inicial va ser força ràpid i s'han anat construint, vorejant el mar, totes o gairebé totes les cases previstes fins a la meravellosa cala de Sa Conca. Des del xalet del senyor Ensesa, situat sobre el racó de llevant de la platja de Sant Pol, fins a la casa que es va construir el pintor Colom a Sa Conca, hi ha una extensió considerable. Diguem, això no obstant, que s'han construït a S'Agaró tres coses vertaderament excepcionals: la casa del senyor Josep Ensesa, anomenada Senya Blanca, obra de l'arquitecte Duran Reynals, probablement una de les obres d'aquest arquitecte mes afortunades; el passeig del Mar o camí de Ronda, resseguint les sinuositats del litoral, d'una bellesa incomparable, i l'església de la urbanització.