A En Milà i Fontanals, que m'imposava respecte...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

A En Milà i Fontanals, que m'imposava respecte, mai no vaig gosar adreçar-li la paraula. Vaig tenir la sort d'escoltar-lo com a mestre en el darrer curs que va donar a la Universitat. Semblava com si divagués, abstret de la classe. Recordo que un dia ens deia: —Yo no comprendo por qué se escribe: «un edificio de grandes proporciones», cuando debiera decirse «de grandes dimensio­nes».— Els estudiants, sempre lluny d'avaluar degudament un tal mestre, i sens dubte per la seva extraordinària corpulència, l'anomenaven «la ballena literaria». De les seves usuals distraccions se'n contaven llegendes. Ell mateix, en una carta pu­blicada recentment, se'n queixa, i tem que augmentin amb l'edat. En Joaquim Rubió i Ors el vaig tractar també com a mestre. Era vellet, petitó, i no feia les explicacions de la manera acompassada usual en En Milà, sinó nerviosament i entusiàstica. En les lliçons de l'assignatura d'història tenia dies veritablement feliços. Com a bons amics, En Milà i En Rubió i Ors anaven sovint plegats pels carrers de Barcelona: el gran Milà tot pausat, i En Rubió a passos descompassats i seguits; l'un amb la seva barba, i l'altre amb els seus bigotis i pera i ulleres d'or. En Milà va finar pel juny de l'any 1884, l'any següent al d'haver jo escoltat el seu mestratge. Tots dos havien estat, cadascun amb el seu especial aspecte, els veritables precursors i propulsors de la nostra renaixença literària.