Però deixem de banda les generalitats...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Però deixem de banda les generalitats. Acabats d'entrar a l'alma mater barcinonensis, ens vàrem veure embolicats en una vaga i vàrem apedregar les finestres de les aules que donaven al claustre. A la Plaça de la Universitat hi va haver avalots, cridòria, acudits burlescos o simplement desvergonyits i alguna càrrega de policia. Tot plegat va excedir un xic dels límits consuetudinaris i ens va valer un càstig col·lectiu: ens varen suprimir els exàmens del maig  i només, per salvar el curs, ens fou permès de presentar-nos a la convocatòria del setembre sense dret a obtenir-hi sinó "aprovat" o "suspens".

La cosa no ens va fer gaire gràcia. Representava llevar a l'estiu la seva meravellosa independència, dedicar-hi algunes hores a repassar les assignatures i jugar-se el curs a una sola carta. Crec que va servir-nos d'escarment. En les gresques successives, la nostra promoció va donar senyals d'una certa prudència. [...]

El millor record de les meves primeries és el del doctor Rubió i Lluch, tot i que van ser ben poques les temporades que va ocupar la seva càtedra. Començava a tenir anys; patia dels ulls; confiava el pes del curs al doctor Parpal, que era l'auxiliar omnisapient i ubicu de la Facultat de Filosofia i Lletres en aquell temps. Però, en les poques lliçons que va donar, un dia, d'esquitllentes, va esmentar el nom del poeta Paul Verlaine. Verlaine? El nom em sonava; gaudia d'una memòria força feliç per a la literatura. Ja ho tinc! Feia poc, a la vitrina de can Bergé, una llibreria francesa de la Rambla del Mig, vora el Passatge Bacardí, en un dels meus itineraris, havia vist una portada groga que deia: "Paul Verlaine — Choix de Poesies — Avec un portrait de l'auteur par Eugène Carrière". Uns mesos després, trobant-me "en forma", el vaig comprar. El vaig  llegir tot en poques hores.