Així, asseguda damunt la bandera...


Obra:Incerta glòria I (p. 268)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Així, asseguda damunt la bandera, vaig avançar el cap per damunt de la barbacana de pedra. Vosaltres estàveu tan capficats tractant de comprendre el funcionament de la corda i de la corriola que no em miràveu. Jo treia el cap sobre el buit i quin efecte més estrany em feia la plaça vista des d'aquella altura: el centre havia quedat desert, no passaven autos ni tramvies; d'aquest cantó hi havia la barricada d'adoquins que havien alçat els nostres companys i al cantó oposat, a la ronda Sant Antoni, la guàrdia civil.

No hi havia cap dubte que era la guàrdia civil; distingia perfectament els tricornis de xarol. "¡Vés-te'n d'aquí!", em va cridar en Lluís, "¡dóna'ns la bandera i fot el camp!" Però jo estava fascinada mirant aquell piquet de guàrdies. Els nostres, darrera la barricada, seguien tirant de tant en tant amb les dues pistoles; la guàrdia civil estava formada a peu dret a l'acera de la ronda, immòbil, i no responia. Un oficial s'havia adonat de vosaltres: us estava mirant amb els prismàtics i feia gestos amb la mà lliure a un altre oficial que tenia al costat com signant-li el que fèieu. Per fi us en havíeu sortit d'enrastrar la corda a la bandera i la hissàveu; amb el vent es va inflar com una vela i espetegava gallardament amb totes les seves estrelles de paper de barba. Encara estàveu drets sobre la barana de ferro de la plataforma, arrapats a cada cantó del pal; per a les terceroles dels guàrdies civils hauria estat un joc de pim-pam-pum fer-vos caure tots dos, però seguien rígidament formats i amb les mans plegades damunt les boques de les terceroles, les culates a terra, mentre l'oficial us mirava amb els prismàtics i feia signes a l'altre.