Va ser més fàcil del que s'havia pensat...


Obra:Anna K (p. 81-82)
Comarca:Maresme

Anna K. de Martí Rosselló és una novel·la ambientada pel centre de Premià de Mar. Els fragments que en transcrivim situen l'acció entre el carrer del Nord, la Gran Via, el carrer Verdaguer, carrer Marina, plaça de l'Ajuntament... La plaça de l'Església, a tocar de la de l'Ajuntament, pot ser un bon lloc per llegir aquests fragments de la novel·la en què la protagonista cerca algú desesperadament pels diferents topants del poble.

testing image
Dolors Rusiñol Cirera:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2012/03/rossello_vasermesfacildeluqespensava1.mp3

Va ser més fàcil del que s'havia pensat. El poble costaner, de trenta mil persones escasses, estava ben comunicat amb Barcelona. Va optar pel tren. Al soterrani de la plaça més emblemàtica de la ciutat, davant mateix dels grans magatzems per excel·lència, hi havia l'estació de tren que el duria al seu objectiu. Quan va baixar a l'estació que li tocava, després de contemplar l'extensió blava i relaxant del mar, va travessar les vies i la carretera per un estret pas subterrani. Va enfilar una avinguda poc transitada que, en direcció a muntanya, arribava al carrer principal del poble. La Gran Via, en deien. Va tombar a la dreta i, travessant el carrer, a pocs metres, va entrar a l'oficina de correus i va mostrar la fotografia a tots els empleats. Tot van ser negatives. Caps que deien que no. Just a la cantonada hi havia el mercat municipal. Havia d'insistir-hi; era prop del seu gran objectiu. La fotografia del diari no podia ser cap miratge. Va refregar la foto pel nas de totes les dependentes. Res. En aquella avinguda algú l'havia de conèixer. Entrava i sortia de tots els bars que trobava amb la fotografia als dits. Tres persones li van dir allò tan desencoratjador i inconcret: "Em sona, però no sé... No l'hi sabria dir... Potser sí que..." A can Meca, un senyor gran, gras i amb un bigoti italià li va comentar que s'assemblava molt a un jugador del Barça. Va saber obviar les anècdotes i va continuar la seva investigació. La diana de la seva recerca havia de ser, com tenia previst, a la mateixa avinguda. No defallia. En una granja que lluïa un gran rètol d'aviram groga i on moltes dones, en aquella hora del matí, encara estaven esmorzant, dues persones diferents li van oferir una resposta concreta i positiva Amb enunciats relativament diferents, li van assegurar una pista semblant. De fet, pràcticament, n'hi van donar l'adreça.