La meva relació i la meva amistat amb Joaquim Molas...


Obra:Escriptors i erudits contemporanis (p. 263, 265 i 267)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

La meva relació i la meva amistat amb Joaquim Molas vé­nen de lluny. El vaig conèixer a Barcelona durant el curs 1960-61, quan ell acabava de tornar de Liverpool i havia substituït el seu mestre Jordi Rubio i Balaguer com a professor de literatura catalana als Estudis Universitaris Catalans, una mena d'universitat paral·lela que en aquells moments es mig dissimulava al tronat i petit local de l'Institut d'Estudis Catalans —tan clandestí o semiclandestí com els Estudis Universi­taris—, a la Gran Via, al costat mateix de la Universitat de Barcelona, on jo tenia a mig fer la carrera que aleshores es deia de Filosofia i Lletres, en la seva especialitat de filologia romànica. [...]

 

A les seves classes, Joaquim Molas ens feia treballar, ens duia llibres, ens suggeria lectures i ens tractava com a perso­nes grans, encara que la majoria de nosaltres érem encara molt tendres. I, de més a més, es prestava a parlar en privat i era capaç de llegir-se qualsevol paper que li passéssim i de comentar-lo com només saben fer els autèntics mestres, sense humiliar els deixebles, però fent-los veure les seves limitacions i ajudant-los a tirar endavant.[...]

 

Durant els anys del franquisme, vaig coincidir moltes vegades amb Joaquim Molas, que cada cop tenia més i millors deixebles —molts dels quals eren o havien d'esdevenir excel·lents amics meus—, i vaig tenir-hi llargues converses al carrer, a l'Ateneu, en alguna biblioteca o algun bar, a casa seva —on hi havia primer els seus pares i després una tia que el tractava com un fill—, a la casa de Montserrat de la Repúbli­ca Argentina o a l'oficina de Publicacions de l'Abadia de Mont­serrat al carrer d'Ausiàs Marc... Sempre vam discutir de totes les coses humanes i divines, sense reticències i amb confiança mútua, i Joaquim Molas, llavors assessor literari d'Edicions 62, em va animar constantment a escriure més i a transfor­mar en llibres el que no passaven d'ésser articles primerencs o projectes embrionaris.