A la mort d'en Rafael de Casanova (Fragment)


Obra:Poesia dispersa (p. 37-38)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

A la mort d'en Rafael de Casanova (Fragment)

Morir és viure.

Tres mesos feia ja que cada dia,
al despertar-se la ciutat comtal,
los camps que abans solien proveir-la
veia de baionetes eriçats:
lo mur de pedra, sa defensa, veia
dins d'un altre de ferro engabiat.
Morir deu sens remei la noble víctima
o donar-se al que en busca d'ella va.
Mes, això pla, donar-se! Era la roca
que del pèlag enmig aixeca el cap,
adormida a sos brams i de ses ones
al batre coratjós i acalorat.
Si tenia Berwick reguitzells d'homes
i boscos d'armes per a dar l'assalt,
tenia ella la invicta Coronela,
que si bé no era d'homes un grapat,
per un Berwick cada un valgut hauria
i valia per tots son capità,
son capità, l'il·lustre Casanova,
que en la Sala de Cent havia jurat
fer de la plaça una flamant Numància
abans que d'ella un sol rajol donar.
Un jorn de maleïda recordança
al peu de la muralla ressonà
l'espinguet d'un clarí que de Berwick
cridava l'host terrífica a l'assalt:
i dels morters tronants al terratrèmol,
d'obusos i canons enrogallats
a l'ardenta i mortífera alenada
que el camí anava d'aire netejant;
amb la fam que la presa los donava,
amb la feresa que sol dar la fam,
en esquadrons arrenglerats tirava-s'hi
d'Espanya i França lo poder plegat,
al peu de la muralla, per estendre'ls
a rengleres lo ferro català,
per fer de rampa als que al darrera seu
hala! hala! s'hi anaven abocant,
als crits de «Visca el Rei! A Barcelona!
Mori qui mori! A dalt i fora...! A dalt!»
Ja dalt varen pujar! Lo crit de «És nostra!»
sonà, per fi, en la cortadura real,
i pujar-se-n'hi veia Barcelona,
llestos com si els vinguera de pla a pla,
als soldats de Berwick, dalt a la cima
la bandera real fent tremolar. [...]