Quan som davant el restaurant...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Quan som davant el restaurant em fa mirar la fatxada de la casa Calvet, ja que abans, en fer l'itinera­ri, només he prestat atenció, tal com ell m'havia recomanat, al picaporta que esclafa la xinxa i a la porteria, i tot seguit, per no mullar-me, m'havia ficat d'una revolada dins del cotxe. És un Gaudí que no crida gaire l'atenció; és modernista però sense el cop de geni. Breu: un passavolant no informat tindria la sospita que es tracta d'una bona casa d'un bon arquitecte, però no sentiria el neguit de voler saber-ne més, de voler conèixer a qualsevol preu el nom de qui la va dissenyar. Hem tingut sort d'anar-hi d'hora, no tant com si fóssim a Europa, ja que en­cara no havien tocat les dues. El restaurant era buit. Només obrir la porta m'he adonat que entrava en una mena de sancta sanctorum. M'he sentit, tal com m'havia advertit el Roger, acariciada per l'atmosfera Gaudí, espessa, particular, amb una sensació mai no experimentada abans en una mena d'establiment semblant. M'ha fet seure en uns curiosos bancs en­carats, de respatller molt alt, tots de fusta, que produeixen la impressió inevitable de trobar-te en un compartiment de tren luxós del segle passat. He fet confiança al Roger i li he pregat que em triés el menú: ja que anava de sorpresa en sorpresa, no ve­nia d'un pam. I mentrestant he anat a tafanejar. S'ha d'estar sol per assaborir tantes coses, fins i tot les més petites i les més banals, però que compleixen una funció. Gaudí no es va autolimitar, sinó tot el contrari, i va lliurar-se al goig de crear a partir de zero: un pom, un vidre, una cadira, un mirall, un penjador, una taula, un escriptori. Ara que no em veu ningú, ho aprofito per acariciar tots els objectes que puc; és com una llicència o una transgressió, o com si estigués atorgant-me una delectació prohibida i que jo practico en secret, la qual cosa em fa pensar de manera inevitable en el vici íntim i solitari per excel·lència, que es basa en tocar, en acariciar, en pal­par. I m'adono del plaer que experimento en agafar per exemple un pom o un tirador i comprovar que se m'adapta a la perfecció a la mà, i llavors reconec que la seva utilització és un gaudi físic, com tenir una peça de jade a la mà o una ploma de qualitat a l'hora d'escriure. Sóc molt sensual, intensament sensual al marge de la sexualitat, i són vivències que no solament no em vull escatimar, sinó cada vegada més atorgar-me amb escreix. I el tacte amb la fusta, amb les fustes de la més alta qualitat, és un contac­te que no em cansa. M'enlluerna la modernitat de l'ocre clar, gairebé vainilla, que s'escampa per tot el sostre i rellisca avall; i em fascina el disseny de la gran biga d'acer que creua l'espai i s'encasta entre els dos murs, i m'enamora la delicada sanefa ma­genta que s'insinua com un marc inacabat a tocar del sostre. Vidres glaçats, gravats a l'àcid, donen una certa intimitat als petits menjadors aïllats per uns cossos grans d'ebenisteria.