I hi ha una gent que parla...


Obra:Dietari 1979-1980 (p. 207)
Municipi:Sitges
Comarca:Garraf

Situada en un angle de la plaça Cap de la Vila i construïda per Bartomeu Carbonell, de gran visibilitat, és un dels edificis més emblemàtics de Sitges, construït entre 1913-1915. L'element més característic és la seva torre, on hi ha el rellotge, realitzada amb ceràmica en trencadís, sobre un original basament de cobertes piramidals en forma d'estrella. Cal destacar també la forma de les obertures, la tribuna de fusta amb vidres de colors i la particular barana del primer pis. Aquí va viure Josep Carbonell i Gener, a qui J. V. Foix (Sarrià, 1893-Barcelona, 1987) dedicà el poema que proposem per a ser llegit en aquest lloc. Carbonell creà diverses publicacions lligades amb l'avantguarda: Terramar, Monitor i L'Amic de les Arts en les quals col·laborà Foix. Un fragment de dietari de Pere Gimferrer evoca aquells anys brillants de la cultura sitgetana.

testing image

I hi ha una gent que parla. En Castellet fa de moderador. Es tracta d'evocar una publicació, «L'Amic de les Arts», i el centre de tot plegat són dos dels protagonistes de la història: Sebastià Gasch i Josep Carbonell i Gener. I, aquella tarda, el tercer protagonista -J. V. Foix- no ha pogut ser a Sitges. Però tornem a l'hotel, quan ja fosqueja i els fanals s'encenen, i a la tauleta de nit de la cambra d'hotel obrim un llibre de Foix, amb peu d'impremta de «L'Amic de les Arts»; un llibre que es diu Les irreals omegues. I llegim un poema de març, a Sitges, l'any 1922, quan el poeta Foix i el pintor Sunyer veuen noies llunyanes, veuen somnis llunyans. Somnis a ple dia, sota la llum colpidora i nítida de Sitges. «És tot tan clar que ni sabem parlar-nos», diu el poeta, ebri de claror marçal.Aixequem el cap del llibre; la finestra ha esdevingut un requadre totalment negre. Parant l'orella en la fosca, sentirem el brunzir del mar com un murmuri dolç i fondo.