En acabar el segon any del batxillerat...


Obra:Memòries I (p. 308)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

En acabar el segon any del batxillerat, els meus pares varen constatar que la ganduleria que ens creava un mínim esforç pedagògic no podia anar ni amb rodes. El senyor Martí i Barjau era perfecte, però la nostra vida de desvagats també ho era.

Aleshores s'ideà una solució mixta: el senyor Martí i Barjau continuaria venint una hora diària, i continuaríem matriculant-nos i examinant-nos a Reus, però la cultura, l'educació i l'orientació espiritual, les aniríem a caçar al carrer de Casp, en el col·legi dels jesuïtes.

Els Pares de la Companyia de Jesús, per a acceptar-nos, havien de sotmetre'ns a un examen previ, i aquesta cerimònia no deixà de fer-me una certa impressió: tres eclesiàstics que jo no sabia qui eren, cada un amb el bonet de quatre becs al cap, i amb una amabilitat sibil·lina, començaren a fer-me preguntes i a cargolar-me delicadament. De seguida s'adonaren que en matemàtiques anava bastant coix i que en llatí no podia aguantar-me damunt les cames. Això produí un contratemps, i a mi em deixà més que disgustat i avergonyit; encara que jo no en tenia la culpa, si només m'havien engegat un raig de llatí per satisfer les exigències del germà del bisbe d'Astorga. Després de posar-hi taps, i d'algunes reserves, els jesuïtes acabaren acceptant-me, i el dia quinze de setembre, que era quan començaven els estudis, vaig iniciar-me de debò en les batalles de la vida real i en llurs incòmodes conseqüències. Dec afegir la trista particularitat que, restant nosaltres a la torre de Santa Coloma fins ben entrat el mes d'octubre, el meu nou règim escolar m'obligava a llevar-me a quarts de sis del matí, agafar la tartana fins a Sant Adrià de Besos i el tramvia fins a la plaça d'Urquinaona, per poder ser al col·legi a un quart de vuit i evitar que em tiressin la porta pel nas; perquè els qui arribaven més tard d'aquella hora ja no eren admesos sense justificació de la família.