Auca del Bompiani


Obra:Obra poètica (p. 652-654)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Auca del Bompiani

Diu que els orígens extrems
del Bompiani espanyol
es perden en un revolt
de la negra nit dels temps.

Mes quan la postguerra munta
sorgeix un senyor Gonçales
que a les bones o a les males
es fa càrrec de l'assumpte.

Pren el fil escorregut,
recull l'escampall dels trossos
i com es fa amb els vells ossos
prova de refer el mamut.

Crida experta gent d'estudis
i sens que ningú no ho noti
s'inicien els preludis
del fabulós poti-poti.

En Riquer de ment astuta
el bolígraf desembeina
i amb ell a tall de batuta
dirigeix els qui fan feina.

El catedrátic Valverde
i el postulant Vilanova
el segueixen en la prova
com qui tem trepitjar merda.

Incauts com dues colomes
i per tendres més ardits
també hi posen cap i dits
els doctors Moles i Comes.

Lleu i fina, mes no frívola,
competent de més a més
hi ha la reina dels fitxers,
Amèlia la Senyorívola.

En Pandolfi i en Patxeco
són les troballes recents,
el primer suau com un eco
i el segon que ja té dents.

També l'Albert de Craywinkel
bompianeja, servil.
Sofreixo de por que tinc que el
versaire hi perdi l'estil.

Més tard arriba en Beser
de la banda de Morella,
ros, actiu i rioler
i amb Alas a la cistella.

En Sanxes, dellà l'envà,
papa gris i confident,
sotja i ensuma el jovent
com un quisso casolà.

I l'Huguet, que no defuig
xafarderies ni intrigues,
si no encensa el nas d'en Puig
llepa el tortell d'en Rodrigues,

el nebot de faç colèrica
que renya, ronca i renilla
de por que l'oncle d'Amèrica
el giti de la plantilla.

Han llogat mossèn Conill,
panxut, ganut, curt de vista
perquè els salvi del perill
existenci —com?— alista.

Sapigueu que amb la falange
dels innúmers traductors
podríem traçar una franja
de Mèxic al Pla de l'Ós.

Com una figura a part,
ara, a les seves velleses,
s'embolica en tals empreses
el sarcàstic Pere Quart.

Ermità de l'oficina
és l'Arbó, que viu als llimbs
tot pensant renecs i crims,
bru com una salvatgina.

Tots s'afanyen les pessetes
de llurs míseres soldades
i tots somien carpetes
prenyades de galerades.

I als finals de mes es forma
una sinuosa fila
que davalla, serp deforme,
fins al cau del senyor Vila.

De cop per les brutes sales
es propaga una sospita:
¿serà certa la visita
del mític senyor Conçales?

Només de sentir el seu nom
cada gorja es torna estreta:
es com el pas d'un cometa
que fa tremolar tothom.

Des del Nebot al Manel
el personal es prepara
per a fer la gara-gara
a  l'Arcàngel d'Israel.

Tot fuig! Però a quin destí?
Es un il·lús qui ho demani!
Així creix el Bompiani
dins l'espai que no té fi!

POT SER QUE NO TOTHOM MORI
SENSE VEURE EL DICCIONARI...
QUE NO SIGUÍ EL PURGATORI
D'UN OBTÚS MILIONARI
COM EL TEMPLE EXPIATORI
D'AQUELL ALTRE ESTRAFOLARI!