Vilafranca, vila de 3.036 persones...


Comarca:Alt Penedès

Començada l'any 1285, es tracta d'una de les primeres esglésies gòtiques edificades a Catalunya. Va ser consagrada l'any 1484, i part dels seus murs s'alcen damunt d'una edificació romànica prèvia. A l'interior, hi ha una sola nau amb capelles laterals i absis poligonal de set panys. La portada principal, d'estil neogòtic i construïda l'any 1903, és obra dels arquitectes August Font i Carreres i Santiago Güell i Grau. Cal destacar el campanar de la basílica, una torre octogonal l'alçada de la qual és de 51,75 metres. Mitjançant una escala de cargol de 116 esglaons es pot accedir a les cinc estances de l'edifici, en una de les quals hi ha les campanes religioses anomenades la Josepha, la Michaela, l'Assumpta i la Montserrat. En conseqüència, aquest és un bon lloc per llegir els següents textos, signats pel Baró de Maldà i per Josep de Maria de Segarra. El primer ofereix una visió de conjunt en què explica com era l'espai a finals del XVIII, aportant tota mena de dades agrícoles, arquitectòniques i urbanístiques. El segon, en canvi, és una impressió personal de l'ambient que, encara avui, es pot respirar als encontorns de la plaça de Sant Jaume.
testing image
Veu de Manel Llanas:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/NYdUzqPkXKqxBzNJIEFW.mp3

Vilafranca, vila de 3.036 persones, està situada en una hermosa planura, amb clima saludable. Té una iglésia parroquial, tres convents de frares, un de monges i un quartel. El terreno és pla, fèrtil i abundant de grans i vi, del qual se fabrica molt aiguardent per Amèrica i altres parts, fent-s'hi grossa collita de figues. És vila recomandable per los molts càntirs que s'hi fabriquen, sombreros i moltes teles de cànam i lli.

La parròquia, en el centro de la vila, és d'una proporcionada nau, dedicada dita iglésia a la Verge Santíssima Assumpta, i molt capaç. En lo mig de la iglésia és lo cor, amb número d'alguns 40 beneficiats o més, que inclou amb lo vicari perpètuo. Venera-se de sos patricis lo cos del gloriós sant Fèlix presbítero, màrtir, patró d'aquella vila, el que queda col·locat dins d'una urna o sepulcre en son altar, sota del major, amb sa escalinata per baixar-se a dita capella, i voltant capelles, a no equivocar-me, per los costats i detràs de l'altar major. Lo altre patró de Vilafranca és sant Jucundo, que se fa lluïda festa en la mencionada parròquia en lo dia 9 de febrer. Les capelles són iguals i circueixen tota la iglésia, blanca en tot lo de dintre, i nou des d'alguns 32 anys lo frontispici fins a mitja iglésia, per haver caigut tot aquell tros; i jo, la primera vegada que passí per Vilafranca anant a Tarragona amb mos pares (que gosen de glòria) i tenia 7 anys d'edat, viu sols a mitja iglésia en peu i la restant a terra. La fatxada és ben construïda i sota del gran òvalo amb sa vidriera de vidres cristal·lins, i pintada de vàrios colors, una imatge de Nostra Senyora. Corra una balustrada sobre del portal major, quedant davant de la parròquia una plaça capaç, la que a més d'algunes cases inclou les dos capelles del Socors i de la Congregació dels Dolors de Maria, pegada una capella amb l'altra. Dos altres portals hi ha col·laterals en la parròquia. Té un orgue prou gran, a lo menos sa caixa, però és medià de veus i no d'allò més sonores.

Lo campanar és d'hechura ochavada i de prou elevació i amplària. Sobre d'est n'hi ha altre més petit amb la mateixa configuració, amb sos finestralets, i dintre queden col·locades les campanes del rellotge i la d'hores, que és molt grossa i fina, semblant a la del rellotge de la catedral de Girona, la que també toca les oracions. Acaba est campanaret amb cucurulla, com lo de Santa Caterina de Barcelona, i té al capdamunt un àngel de bronze que senyala los vents i empunya en la mà una banderola. Les demés campanes queden en los finestrals més baixos, sent les 3 majors ben consonants, principalment lo Sant Major i la Maria Salva. [...]

Al costat de la parròquia hi ha un carrer frente del campanar a on se compra i ven la verdura i fruita, a l'últim se estretxa molt al desembocadero a la plaça major.