Pels blatars pairals...


Obra:El gris i el cadmi (p. 36-37)
Indret:Can Junoy
Municipi:Alp
Comarca:Cerdanya

testing image

Pels blatars pairals

Alp és un poblet situat al repeu del Puig d'Alp i del Padró dels Quatre Batlles, sota l'alterosa carena oscada del Puigmal.

Bona part del seu muntanyam apareix feréstegament ennegrit d'immenses boscúries de pins i d'avets.

Alp és un poblet, com tots els de la Cerdanya, de cases ocre bru i gris de molsa, rústegues, amb uns finestrons molt menuts i amb uns portals molt baixos, ensostrades de lloses blavisses, inclinades en forta pendent.

La plana d'Alp, que arrenca del poblet mateix, és tota rectanglada de blatars i de pradells d'userda.

Fou, precisament, en aquest poble d'Alp, on els meus avis i besavis paterns nasqueren i treballaren, amb llurs gruixudes mans, el terròs avar; on destralejaren llenya per a les llars inexhauribles de l'hivern inclement; on pastura­ren les vaques, els bous i les ovelles.

Existeix encara, per bé que hagi passat a persones estranyes, la nostra pagesa antiga casa pairal. Resta encara en peu una porta de l'edifícació primitiva, que data de la divuitena centúria i, potser, fins i tot, de més lluny. Hi havia, segons sembla, un gran hort ben arredossat de la fredura dels vents del septentrió, els vestigis del qual emergeixen lamentablement: alguns arbres que s'estan morint de vells, un rengle de pereres, un grup de salzes, un saüquer...

És hora foscant.

Tot es daura pàl·lidament a l'entorn.

Un esbart d'ànecs ix d'un rec diamantí; dos porcells furguen en un clot fangós; passa una vaca rossa precedida d'una noieta bruna que porta un cantiret de llauna a la mà.

Jo contemplo, però, amb una insistent encuriosida melangia, des de la porta de l'església, el vell cementiri abandonat, eneriçat d'escardots i de malves.

Allí, sota terra, jeuen els meus humils morts, la pols de l'argila amb què sóc estat pastat, la meva més íntima i més directa ancestral matèria.

Una emoció pregoníssima em fa restar clavat allí una llarga estona.

Les ombres van espesseint-se, van espesseint-se.

Camino lentament, amb mil pensaments contradictoris al cap, amb mil sentiments contradictoris al cor, per la soledat, pel silenci, pel misteri del camp.

Sense adonar-me'n, he sortit del camí afressat i m'endinso a través els blatars segats, rostoll endins, rostoll endins...