La placeta del casino...


Obra:Nits de taverna (p. 78-79)
Municipi:Alp
Comarca:Cerdanya

testing image

La placeta del casino era abans la placeta de les cabres —va continuar el Pere—. Antigament, el cabrer del poble tocava el corn cap allà a les vuit del matí. La gent engegava les seves cabres i totes soles feien cap a la plaça. El cabrer se les enduia a pasturar fins que a la tarda es colgava el sol. Llavors, era l'hora de tancar i el pastor i el bestiar arribaven a la plaça, des d'on cada cabra se'n tornava tota sola al seu corral.

Els dos viatgers van aprofitar un mirador natural que hi havia al costat de la carretera, just abans de passar un pont romànic que s'alçava sobre un riuet gelat, per estirar les cames sota un sol que lluitava contra un fred glacial.

—Escolta, Pere, i de l'Alpi, què se'n va fer?

—La història de l'Alpi és una història especial, única i probablement irrepetible, amb un final trist —va començar el Pere, tot iniciant el passeig—. L'Alpi era un cérvol (alguna versió parla d'una daina mascle; un "gamo", en castellà) que va arribar a Alp quan tenia uns sis mesos. El van portar d'una reserva cordovesa l'any 1958 amb cinc femelles per repoblar el bosquet d'Alp. Un dia d'entrada d'hivern, van trobar el cérvol ferit i el van baixar a cal Pascalet per guarir-lo. La recuperació va durar tot l'hivern. Per això l'Alpi va aconseguir aclimatar-se al poble, i es va estalviar més d'un dia de fred i de neu. Quan ja va estar bé del tot, el van tornar al bosc amb les seves companyes, però cada vespre baixava tot sol a dormir a cal Pascalet. A poc a poc, es va convertir en un element més del paisatge d'Alp. Anava al casino, a l'estació del tren, jugava amb els nens, empaitava les senalles de les dones... i, sobretot, va fer un gran amic: el secretari de l'ajuntament, el senyor Josep Bassols, a qui visitava cada dia i de qui rebia llet i menjar. La relació entre l'Alpi i el senyor Bassols fou molt intensa, fins al punt que el dia de l'enterrament del segon, l'Alpi va anar a casa seva i el va voler acompanyar fins al cementiri. Ningú no li ho va poder privar. La mort del seu amic fou un cop molt dur per al cérvol. Un dia, un ban de l'ajuntament va prohibir que la gent li donés menjar. Algú li havia gastat bromes pesades, a l'Alpi, li havien donat pedres embolicades o burilles enceses, i aleshores ell reaccionava violentament. Des d'aquell moment, el veterinari es va ocu­par de la seva alimentació. Mentrestant,  l'Alpi continuava el seu fet, sortia a passejar per la muntanya, anava a veure les seves companyes al bosc, fins que un dia un tret li va segar la vida. Un caçador li va disparar, i el va abatre quan feia més de tres anys que ja vivia a Alp. Les causes de la seva mort no foren aclarides del tot. Avui, de l'Alpi, en queda el record i el seu cap exposat a l'entrada de l'ajuntament d'Alp.