La font del cargol no és una peça de museu...


Obra:La font del Cargol (p. 1)
Comarca:Maresme

El grup de la Font del Cargol estava format, bàsicament, per Valerià Pujol (Premià de Dalt, 1952-1992), Martí Rosselló (Premià de Mar, 1953) i Rafael Vallbona (Sallent, 1960). El desembre de 1978 van començar a editar un full literari amb el nom del grup que els provenia de la font situada a prop de la carretera nacional, avui desapareguda, enfront del mas de can Manent. Van publicar sis números de fulls volants que, després, prengueren forma de volums que aparegueren periòdicament fins al 1984. Dos volums van ser antologies de poetes maresmencs joves i, el darrer, el 24, va ser dedicat a Valerià Pujol. Davant la font del Cargol, amb l'escultura avui de metall, situada a la plaça de l'Ajuntament podem llegir primer una nota descriptiva de la font originària a càrrec de Rosselló i un text inèdit de Vallbona sobre la mateixa icona i de com es batejà la font i el grup.

testing image
Locutat per Alexandre Bataller:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2013/06/cargol.mp3

La font del cargol no és una peça de museu; tampoc una escultura original realitzada expressament per el gaudi dels premianencs de quinze anys enrere. No, la font del cargol és quelcom més senzill però igualment important.

Una font d'aquelles fetes en sèrie i de no pas gaires dècades d'existència; quasi una font intranscendent.

Era, però, la font amb dos tolls d'aigua -un a cada costat- i el nen i el cargolet al damunt d'un pilar modest i sense pretensions; d'esquena al mar, a la carretera i a la via del tren. De cara al poble, o si voleu, de cara a muntanya (per no fer demagògia).

De petits, hi bevíem i jugavem amb els peixets de colors els diumenges de sol o sortint de l'escola, al migdia.

Una onada d'asfalt, se l'endugué un dia sense grans aldarulls ni cerimònies, com un tros més de la vorera del mar. Feien "obres".

Les obres s'acabaren un dia; la vorera del mar s'encongí misteriosament i la font quedà com un record dels passeigs matinals.

Aquella font, intranscendent com era, desaparegué igual que moltes altres coses: les voreres amples, els passeigs, la platja. La Gran Via de les fulles seques, les casetes de la plaça de Vendre, l'aigua neta del mar, i tantes i tantes...