Oh, cimeral de l'arbre...


Obra:L'Atlàntida (p. 233)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Oh, cimeral de l'arbre –li diu- que em veres néixer!
Del teu redòs, oh!, fes-me'n plaer fins morir;
jo et faré de mes llàgrimes amb la regada créixer,
i escoltarà planyívol lo meu darrer sospir.

Mentre em recolzo sota ta verda cabellera,
amb renadiues fulles  abriga mon cor nu,
que jo, esqueix  trasplantat a platja forastera,
no sé, ai de mi!, arrelar-me, ni reflorir com tu. –

Creix l'arbre, i ans de gaire, de ses branquetes flonges ,
a penjoiades, queia la pura i blanca flor,
i entre el verd groguejaren, a rams, belles taronges,
com en el d'esmaragdes ruixat d'estrelles d'or.