Lo cimeral de l'arbre...


Obra:L'Atlàntida (p. 139-140)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Lo cimeral de l'arbre per abastar, s'hi atansa,
quan llest descargola's lleig drac d'ulls flamejants,
i, en roda la gran cua brandant com una llança,
tanstost amb gorja i urpes li copsa ambdues mans.

Ell sortenjant-lo aixafa d'un colp de peu sa testa,
i el monstre deixa caure ses ales i son vol;
sangnós verí espurneja les flors, i sa feresta
mirada va apagant-se com llum d'un sec gresol.

Morint, al tronc de l'arbre se nua i caragola,
a cada revivalla fent-lo cruixir d'arrel:
quan veuen les Hespèrides que fil a fil s'escola,
llur crit de verge s'alça planyívol fins al cel:

–Ai, Atlàntida trista!, mes ai de qui et diu mare!,
que veiem el dia renàixer serà prou,
pus, mot per mot, l'auguri se va complint del pare,
que amb sos Atlants, sa pàtria, sos déus i tot conclou.