testing image

Estany

Aigua que dorms, tranquil·la, en una embosta
de serres onejants i vellutades,
envermellida amb la sang de la posta,
negra de nits i lívida d'albades.


De tantes velles llums emmirallades,
busca l'or adormit qui se t'acosta
voltat d'interrogants sense resposta;
de tantes llunes, tantes nuvolades


i tanta ombra fugaç fosa dins teu
com les paraules dins l'oblit de Déu,
eternitat en forma de petjada.


—I amb la profunditat d'una mirada,
atraus, inexplicable com la vida,
el pas sense retorn del suïcida.