testing image

Oh reverend P. Miquel d'Esplugues

Oh Reverend P. Miquel d'Esplugues!
A la ciutat les ànimes porugues
o fan cues o amb rostres esverats
senten creuar-se el foc dels sindicats.
Vós, a la vostra cel·la sols us hi manca
ni pau, ni llibres, ni cortina blanca,
podeu en un dolç èxtasi gaudí
tot l'or de nostre hivern barceloní,
i els capaltards de pures violetes.
Voldríeu dar recés a dos poetes.
Si pogués ésser qualsevol dilluns?
vós i Guerau i el que us escriu tots junts
faríem, no taral·la ni tabola
sinó quieta benaurada escola
de candi pessebrisme franciscà.
En vostres ulls veuríem fluctuâ
—o amorosa, novíssima delícia!
No pas el llampegueig de la malícia
sinó la flama humil dels gresolets.
Guerau i jo seríem pastorets
vostra barba prendria retirada
a la nostra profunda i argentada
i menjaríem sols Pare Miquel
pomes i figues i matons i mel.