Les eugues del tir...


Obra:Llibre de la Cerdanya (p. 106-107)
Municipi:Alp
Comarca:Cerdanya

testing image

Les eugues del tir eren cronomètriques. A les tres, a sota del poblet de Dòrria. A les quatre, a Cal Cargol. A les cinc, a la Cantina.  A les sis, al cim de la Collada. A les set a la Molina. I a dos quarts de nou, dalt a «la vila», a la Placeta de les Monges. Ni un minut més, ni un minut menys. La carretera, bon xic descuidada, tan aviat passava a frec del precipici, com  s'entaforava pel fons de les torrenteres per on baixaven les aigües dels vessants del Puigmal. La muntanya era tota olorosa de bàlecs asprosos i punxeguts de flor  més groga que la de les ginesteres de les terres baixes. Les congestes endarrerides dels cims feien les delícies de la mainada, que es disputava les finestres per veure aquella blancor desconeguda. Com més s'enfilava la carretera, més pobra era la vegetació del paisatge, que, en apropar-se a la carena de la Collada, es convertia en un panorama alpí. De tant en tant creuava l'abisme un esparver o un voltor lleonat que olorava la carn podrida d'alguna ovella morta. [...]

La decoració que es dominava des del cim de la Collada era, certament, fantàstica.  Al fons, a contrallum de la celístia verdosa, la fina serralada del Puigpedrós, que confinava amb Andorra. Més cap a migjorn el Cadí, dentat i majestuós, rebia les darreres llambregades incandescents del sol de posta. Damunt els crestons del Pendís, rojos com cinabri, estols de núvols blancs i grassos, amb relleus argentats, jugaven atropelladament. I al lluny, la vall del Segre, submergida dins una polseguera daurada recent sortida d'una fornal. Aquesta visió rutilant durava pocs moments. Allí dalt, per sota els brancatges, començava la baixada de la vall de la Molina. Els avets colltorts, solitaris i silenciosos, s'anaven allunyant i fonent-se en una massa obscura coronada, dalt de la carena, per una crinera verda retallada en la desmaiada blavor de la celístia. Al fons de la vall, les eugassades del Paborde pasturaven els glevats humits fent dringar les esquelles en l'agonia de la tarda.