Cap al tard he arribat a Premià...


Obra:L'aroma d'arç (p. 48-49)
Comarca:Maresme

Fins a tretze generacions de Manent trobem arrelades a Premià de Baix o de Dalt. La casa pairal de l'escriptor, coneguda popularment com a can Pau Mariano, és al barri del Sant Crist, en el número 5 del que fa una vintena d'anys es diu Passatge Marià Manent. És una construcció del segle XVIII, amb algun afegitó del XIX, que consta d'hort, aigua de mina, jardí arbrat, galliner, celler amb bótes velles i la vinya de l'avi que el proveïa de raïms. Marià Manent hi passà llargues temporades de la seva vida, especialment d'infant i jove. Algunes anotacions del seus diaris, datades entre 1919 i 1943 ens permetran recuperar el paisatge i les formes de vida que s'hi practicaven.
testing image

22 de maig de 1919. Cap al tard he arribat a Premià, a aquella hora en què els colors es conjuguen amb més harmonia, quan les vinyes semblen més clares damunt la terra vermellosa; a l'hora en què els pins, sota el verd més clar que hi ha a la part alta de llurs copes, tenen un to ombrívol i avellutat i s'ajunten i es confonen suaument. En ser a casa, m'he posat un vestit camperol i amb el gos he anat carretera enllà. M'he assegut sota els pins i he contemplat llargament el paisatge a la llum indecisa, sota un cel ben serè, davant la mar; tot d'una, entre entonacions opalines, n'ha sortit, rodona, una gran Lluna de color d'or vell. He seguit una rasa, fresca de pluja, entre les vinyes immòbils. He contemplat la Lluna entre els pins. He resseguit els mateixos camins on, ara fa un any, vaig collir flors d'acàcia per a Anna.

Ara estic commòs, meravellat. Quina nit de maig més pura! Després d'aquests dies de temporals i de núvols, aquella llum, aquesta Lluna claríssima són com un tast de paradís. La Lluna idealitza els colors, les formes, els perfums. Les cases tenen un to blanc, com vistes en somnis, i amb ombres contrastades. Es veuen les muntanyes, amb masses de boscos, i la carena destacant-se netament del cel translúcid i blau. Veig el jardí, les acàcies, el til·ler, l'eucaliptus amb el tronc blanc, tot tan quiet dins la puresa nocturna. I, emergint de la puresa nocturna, el cant intermitent, apassionat, d'un rossinyol. Oh primavera, quina pura beatitud! La casa d'Anna és tota blanca del clar de lluna. Finestres closes, damunt els arbres del meu hort. I el rossinyol, i un murmuri d'aigua sota els arbres.