La Ribera de Sitges


Obra:De l'hort i de la costa (p. 95-97)
Municipi:Sitges
Comarca:Garraf

Just davant aquesta platja arraconada i ampla, arrecerada sota el Baluard, hi ha una rèplica de l'estàtua que Sitges dedicà al Greco obra de l'escultor Josep Reynés i Gurguí. Davant el monument, aixecat per subscripció popular, podem llegir un fragment del discurs que li dedicà Santiago Rusiñol el dia de la inauguració, el 29 d'agost de 1898. Situats més a la vora a la platja, és un bon lloc per llegir el poema que dedicà a l'indret Trinitat Catasús (Sitges, 1887-1940) descrivint pinzellades de vida d'altres èpoques.
testing image

La Ribera de Sitges

Mar plana, lluminosa i transparenta.
Una atzavara en flor, la joia ostenta
de son plomall, encès, al bes del sol.
L'imperceptible alè del ventijol
porta flaire de pins i de ginesta
i en la gran claredat de l'aire, resta
sospesa, quan ell passa silenciós,
amb l'aroma subtil i amb el repòs
del dia resplendent, la lleu tonada
de la mar transparenta i reposada.

Hi ha una dóna qui es banya amb son infant.
La joventut en ella és com l'encant
d'una força segura i harmoniosa
qui al gest la gràcia de son ritme imposa.
Té la pell bruna i la mirada clara;
com una llei de resplendor a la cara,
que li ve del somriure i del mirar:
la boca fresca i de color molt sà.
Àgils i plens els braços, en l'amor
d'aixecar, com un fruit, el blanc tresor
de l'infant, a la llum, damunt la festa
de les aigües:-Magnífics en la gesta
gloriosa de la humil maternitat;
meravellosos d'elasticitat
i de força i d'amor en l'harmonia
del gest, quan a la mar, serena i pia,
la carn volguda de l'Infant entreguen,
ensems les hores sobre el mar llampeguen
amb una esgarrifança de claror,
qui va des de la costa a l'horitzó.
I passa un bergantí amb la majestat
de ses veles damunt la immensitat,
que solca airosament;-i al lluny tremola
d'una invisible nau la fumarola.

Mariners qui feinegen disputant,
harmonioses palmeres, rumbejant
llur eterna verdor lluenta i clara.
lliris en flor damunt la sorra avara,
i muntanyes cobertes de ginesta;
tot és un cant de lluminosa festa
a l'entorn de la dóna i de l'infant.
Harmonia suprema d'un instant
que els braços de la dona beneeixen,
quan, alts, en l'aire silenciós, floreixen,
aixecant l'infantó damunt del mar,
qui un fruit magnífic de la terra apar.