Confortem-nos-hi, és temps encara...


Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Confortem-nos-hi, és temps encara. Aquell matí del desembre de 1911 que el cos de Joan Maragall era dut al seu provisional descans de cristià, allí «a mig aire de la serra», cloíem literalment el seguici, no pas espectacularment nombrós, tres amics, sortits ja de l'adolescència però no entrats ben bé a la joventut. La nostra vocació de poetes havia estat encoratjada per l'insigne mort en les seves primeres proves. No recordo què ens dèiem. Sé, però, que ens sentíem hereus; rics i orgullosos per una part en una herència que no podia anar sencera a ningú. Trenta-vuit anys després, més reflexivament, comprenc com era de vivificant el que havíem rebut, per a eixamplar-ho o per a esmenar-ho, d'aquell gran vitalista. Estic segur que dintre cinquanta anys, quan es farà la ressenya i la valoració del segle enter segons els homes que han orientat més fonamentalment Catalunya cap a un fi de bé, Joan Maragall continuarà essent a la llista.