Dos somnis. La paternitat (fragment)


Obra:Mil cretins (p. 59-61)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

 

Dos somnis. La paternitat (fragment)

 

La primera vegada que vaig sentir la veu del Brugat no per ràdio va ser a través de l'intèrfon de l'emissora on treballava aleshores, a la via Augusta, i va ser per dir-nos —a la Lolita i a mi— que abans de pujar a l'estudi anéssim a l'únic bar que hi havia obert a prop, el María Castaña, a comprar unes quantes cerveses. Vam anar al María Castaña, vaig comprar les cerveses i, carregat, vaig pujar les escales fins a l'emissora. Vam xerrar, em va fer una entrevista, i després vam anar a sopar a una pizzeria dolenta que hi havia allà a prop.

Cinc anys després treballàvem plegats, en una nova emissora de ràdio. El Brugat, el Beristain i jo, al mateix programa. El Brugat era de la mena de persones que sobreviu amb mínims, l'individu menys interessat a tenir fills que he conegut mai; i n'he conegut molts. Quan li vaig dir que amb la Lolita havíem decidit tenir un fill em va dir: «¿Aleshores, va de debò?». Uns quants anys després, un cop que ens vam trobar pel carrer quan jo tornava de recollir el nen a l'escola i vam seure en un bar a fer un got, mirava el meu fill amb una cara gairebé tan d'extraterrestre com la de Pere Gimferrer un dia que vam compartir taxi de tornada a Barcelona des d'un plató en una ciutat de l'extraradi on havíem gravat un anunci de promoció de la lectura. Gimferrer se'l mirava amb els ulls molt oberts, l'assenyalava amb el dit i em deia, com si volgués verificar-ho: «És un nen».