Novíssima oda a Barcelona (Capítol cinquè, fragment)


Obra:Poesía completa (p. s.p)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Novíssima oda a Barcelona (Capítol cinquè, fragment)

Les Rondes emmarcaren la capital històrica
i fou l'Exposició de l'any 88.
Oh joiells de Gaudí, de Puig i Cadafalch,
Domènech i Montaner i altres i altres!
I recents immigrants varen tornar a omplir
els barris perifèrics: murcians i andalusos.
Sorgiren les tensions i ben aviat
cremaven les esglésies a la Setmana Tràgica.
I la ciutat creixia, entre explosions
i atemptats d'anarquistes i sicaris:
per fi, la Dictadura de Primo de Rivera.
L'exposició del 29 a Montjuïc
transformà la muntanya i propicià altres obres.
Fou després la II República Espanyola
i Catalunya reconquerí les seves Lleis
i Institucions, mes això dura poc.
Del Front Popular a la Guerra Civil,
Barcelona, fidel a la República,
ho va pagar ben car: ciutat oberta,
va sofrir els bombardeigs més salvatges,
i la fam i la mort als carrers enfrontats,
la desfeta final i la misèria.
De bell nou, sense llibertat i sense Institucions,
i el català prohibit. Però la burgesia
pactava amb el tirà: posa sa vella indústria
a funcionar, entre fam i entre por,
i especulava amb tot. I així el caos
regia la ciutat, entre els milers
de barraques i hortes de llauna dolça i fusta.
Els ciutadans, però, eren desperts: començaren
les vagues de tramvies que atordiren carrers,
parades laborals, protestacions,
i els sindicats, també els partits polítics,
entraren a les fabriques i aules.
Dins de l'Ajuntament, i seguint ordres,
diuen que hem d'allunyar obrers i estudiants
de la ciutat cap a la perifèria,
però ells donen permís al desafur
de tants alts edificis i nul·les zones verdes
a una Barcelona col·lapsada i malmesa.