En aquella enraonada Barcelona...


Obra:Barcelona era una festa (p. 111-112)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

En aquella enraonada Barcelona, obrir botiga al Passeig de Gràcia suposava el suprem reeiximent comercial. Sóc testimoni, pràcticament, de com hi feren cap els grans noms del casc antic: Morell, Comas, Bel, Kodak, Santa Eulàlia, Come­lla, el Dic Flotant, Furest, Farreras, les joieries Roca i Masriera, el marxant Dalmau, Grifé i Es­coda, el Forn de Sant Jaume, l'Orxateria Valen­ciana, la Llibreria Francesa, etc. No havia començat encara la pluja d'establiments bancaris. Els aparadors de les botigues no ofegaven del tot l'anterior i noble perfil del Passeig, visible en el palau que Elies Rogent va construir per a Evarist Arnús; en el palau Robert bastit després d'un concurs Internacional d'arquitectura; en el palau Marcet, posteriorment convertit en sala d'espectacles, i en el palau Samà o de Marianao, obra de Josep Oriol Mestres. Aquest últim, enderrocat l'any 1935, m'ha deixat una visió enlluernada, potser a causa del seu pompeià o potser per les descripcions que Víctor Balaguer havia fet d'algunes de les celebrades en els seus salons.

Deixar-se veure al Passeig de Gràcia formava part del decàleg dels bons barcelonins. Però, tant com caminar-hi, el ritual exigia seure-hi. Penso en les tan utilitzades com satiritzades cadires que durant una llarga època fomentaven tertúlies i originaven flirteigs. Penso en els democràtics pedrissos, seients de la menestralia, bocabadada davant la desfilada de carruatges de luxe, amb cotxers i lacais amb lliurea de dos rengles de botons, cordons a la pitrera i barret de copa al cap. L'aparició de l'automòbil, que donava la volta al Pas­seig en un dir Jesús, va afeblir la desfilada, la rua de carruatges de tracció animal. Enfront del palau Marcet, a la cantonada de la Granvia, jo ja vaig trobar buit el pedrís on havien fet penya els cotxers de casa bona francs de servei i que en passar el primer automòbil, sorollós, pudent, van mirar-se'l amb menyspreu, tot vaticinant:

—Això serà un fracàs.

Al cap de poc temps, eren ells els frustrats. De no avenir-se a substituir les regnes pel volant, hagueren de canviar d'ofici.

Extingida la cavalcada de cotxes de cavalls, els badocs dels pedrissos satisferen la vista amb l'espectacle, tanmateix atractívol, de les dides vingudes del Nord, vestides de drap o de vellut, enjoiades de filigranes d'or i plata, amb vistosos mocadors de seda lligats a la tannara. És una altra de les típiques estampes del Passeig de Gràcia de començaments de segle, perpetuada pels enyoradissos llapis de Junceda, Opisso i Lola Anglada