testing image

En el passeig de Gràcia

Allibereu-me d'aquest mal d'amor,
oh dones presumides, casolanes,
que totes em podríeu ser germanes!...
Allibereu-me d'aquest mal d'amor.

Prou que, passada l'hora displicent,
us deixaré sense triar l'amiga.
Vostres besades que un no-res mustiga,
són la pruïja d'un alè de vent.

Mes ja debades em redreço ardit.
Les ales sento d'una calma nova
com senyoregen de mon si l'alcova,
en el daler se'm va tornant delit.

I ja cap dona en el passeig no veig.
Tal volta siguin al llevant de taula.
Tu, mentrestant, sens dir-me cap paraula,
romans amb mi com un etern festeig.

Car m'acompanya ton record i em plau,
aquell record de l'hora matutina.
Del cel estant la teva faç s'inclina
i em deus mirar, que tot el cel és blau