El pi d'Estrac


Obra:Obres completes 1 [Maragall] (p. 111-112)
Comarca:Maresme

Aquesta torre de guaita, construïda el segle XII i reformada i ampliada el XVI, era lloc on Maragall solia conversar amb el seu amic i escriptor Salvador Albert. És el punt adequat per llegir-hi "El pi d'Estrac", un dels darrers poemes que formen la secció de "Vistes al mar" de Seqüències (1911).
testing image
Llorenç Soldevila:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2012/03/torreencantats.mp3

El pi d'Estrac

Aquest és aquell pi com una catedral
que vora de la mar s'està secularment
bevent l'aire i la llum amb copa colossal
que mai travessa el sol ni la pot moure el vent.
Immòbil beu els aires amb una remor igual
a aquella que en la platja ressona eternalment,
i llença una gran ombra en l'hora migdial
posant fredor i tenebra al cor del dia ardent.
Jo, a l'hora de la sesta, m'hi solc aixoplugar
de la mortal carícia del sol roent d'estiu,
i veig arran de terra la calda tremolar
entorn; i a sobre sento milers d'aucells; i enllà
la mar, que brilla i riu.