Pedrís de Gaudí


Obra:Vivàrium (p. 11)
Municipi:Barcelona
Comarca:Barcelonès

testing image

Pedrís de Gaudí

Ha caigut una ampolla. Al carrer no hi ha prou fanals. Als coloms disposats a emprendre el vol, no els ha de mancar recompensa, tanta és la foscor que hi ha. Els llamps que apareixen a l'horitzó de tant en tant provenen de núvols que avancen, avancen. Des d'ahir a la nit que plou. El terra, cent capes hi hagi, tot és un bassal on xipollegen oques com lluernes. Al girant d'un carreró humit, impregnat de perfums, Hans Christian Andersen em fa senyes amb el barret i el paraigua. M'hi apropo.

—Per a escriure bé —comença— cal tenir el cos en posició perpendicular al seient, sense recolzar-lo al cantell de la taula i sempre descansant damunt el braç esquerre. El cap, constantment alçat. El pit, dret, i les cames, en posició obliqua. La ploma ha d'ésser aguantada amb els tres dits primers de la mà dreta, de manera que l'índex s'adapti amb naturalitat al llarg del portaploma...

Em venien ganes d'interrompre'l i relatar-li que els castells medievals eren construccions inexpugnables. Que, els fossats, els franquejaven amb l'ajut de ponts llevadissos que només eren aixecats al capvespre. Que, a la cresta dels atrinxeraments, hi posen sacs de sorra. Que, si l'enemic s'apropa, cal detenir-lo, que, si s'amaga, cal batre'l darrera tota mena d'obstacles.

Però Andersen havia canviat oportunament de conversa i m'explicava les meravelles de l'ull humà per tal com havia començat a apuntar el dia.