Cançó de la vila de Prades
Cançó a la vila de Prades
Bon matí, vila de Prades,
bon matí.
El sol toca les teulades
vermelles, color de vi.
Punxava el cant de la merla
el silenci com un tel,
i d'un crit de llum s'esberla
la boira que omplia el cel.
Les finestres mig badades
la joia ha vingut a obrir.
Bon matí, vila de Prades,
bon matí.
Arbres clars de la ribera,
no sentiu
la música cançonera
entre els còdols blancs del riu?
L'aigua de la Tet lliscava
sota l'arcada del pont,
aigua verda i claror blava.
I els meus pensaments, on són?
També llisquen al darrera
del corrent,
arbres clars de la ribera,
amb boires d'enyorament.
Enllà de la serralada
bé hi escau
l'altra plana enlluernada,
com aquesta, del cel blau.
Ai, plana de l'Empordà,
vent i llum de les muntanyes,
no ens afanyes
si som ara en aquest pla,
amb les tanques de xiprer
i prats verds i núvols blancs
i la tremolor que ve
de les fulles deis pollancs.
Sota el buf de les ventades
res més no sabríem dir :
Bon matí, vila de Prades,
bon matí.
La plana de l'Empordà
és tocada d'aquest vent,
que du enllà
tonades d'enyorament.
Bon matí, vila de Prades,
bé t'escau
sota el fil de les teulades
despertar-te en el cel blau.
Pels turons de terra ombrosa
que et volten de verd i gris,
pel primer cant de l'alosa
en l'horitzó espurnadís,
per l'olor de fenc que arriba
dels carros de la tardor,
i el desig de llum que tiba
entre els arbres la claror,
per les aigües regalades
que ens fas beure a mig camí,
bon matí, vila de Prades,
bon matí.
Prades, 6 de novembre de 1939
