Cançó de la vila de Prades


Obra:Poemes (p. 107-108)
Municipi:Prada
Comarca:Conflent

testing image

Cançó a la vila de Prades

 

Bon matí, vila de Prades,

bon matí.

El sol toca les teulades

vermelles, color de vi.

Punxava el cant de la merla

el silenci com un tel,

i d'un crit de llum s'esberla

la boira que omplia el cel.

Les finestres mig badades

la joia ha vingut a obrir.

Bon matí, vila de Prades,

bon matí.

Arbres clars de la ribera,

no sentiu

la música cançonera

entre els còdols blancs del riu?

L'aigua de la Tet lliscava

sota l'arcada del pont,

aigua verda i claror blava.

I els meus pensaments, on són?

També llisquen al darrera

del corrent,

arbres clars de la ribera,

amb boires d'enyorament.

Enllà de la serralada

bé hi escau

l'altra plana enlluernada,

com aquesta, del cel blau.

Ai, plana de l'Empordà,

vent i llum de les muntanyes,

no ens afanyes

si som ara en aquest pla,

amb les tanques de xiprer

i prats verds i núvols blancs

i la tremolor que ve

de les fulles deis pollancs.

Sota el buf de les ventades

res més no sabríem dir :

 

Bon matí, vila de Prades,

bon matí.

La plana de l'Empordà

és tocada d'aquest vent,

que du enllà

tonades d'enyorament.

Bon matí, vila de Prades,

bé t'escau

sota el fil de les teulades

despertar-te en el cel blau.

Pels turons de terra ombrosa

que et volten de verd i gris,

pel primer cant de l'alosa

en l'horitzó espurnadís,

per  l'olor de fenc que arriba

dels carros de la tardor,

i el desig de llum que tiba

entre els arbres la claror,

per les aigües regalades

que ens fas beure a mig camí,

bon matí, vila de Prades,

bon matí.

 

Prades, 6 de novembre de 1939