El dia abans havia anat a Perpinyà


Municipi:Prada
Comarca:Conflent

testing image

El dia abans havia anat a Perpinyà a passar el Na­dal amb els néts, amb aquells quatre infants de la seva filla Dolors i de Ferran Rahola, que ell, ancià venera­ble, havia dut de la mà pels carrers de Prada. A la tarda, anà a casa els Hurtado, i ja no va trobar-se bé. A la nit, en lloc d'anar a dormir a l'hotel amb la seva esposa, com en principi estava previst, es quedà a dor­mir a casa en Rahola. L'endemà, celebrà el Nadal en família. I en el tren, de tornada, és quan va trobar-se molt malament. En baixar, a Prada, s'ofegava, no podia caminar.

—Reposa una mica... —li deia la seva esposa.

—No, no... Arribem a casa...

Feia un Nadal molt fred i, en aquella hora del vespre —de vuit a nou—, no hi havia ningú a l'estació, ni pels carrers de Prada.

Carola s'avançà per anar a cercar la llet, obrir la porta del carrer i la del pis, i escalfar les cambres per a quan arribessin a casa. I Fabra, del brac de la seva muller, respirant amb dificultat, aguantant-se, de tant en tant, a la paret, anà avançant fins a la "Route Nationale", la seguí fins a la "Rue des Marchands", entrà a l'escala de casa seva i, com va poder, anà pujant els graons fins al segon pis. Dins aquella escala, sol amb la seva esposa, lliurà la darrera batalla. Tenia prop de 81 anys. Era el degà dels refugiats. L'home més vell que havia passat cap a Franca. El cap més blanc de tots... Lluità fins que va poder. Quan entrà al menjador, es deixà anar sobre un balancí, i demanà un got d'aigua. L'agafà amb la mà i, en anar a beure'l, el braç li caigué sense força. L'aigua es vessà per sobre l'abric, i ell queda immòbil, amb el cap endarrere i la boca oberta... Havia mort.

L'adroguer de baix, el senyor Malgrat, previngut per Carola, només hagué d'avisar una família catalana, la que vivia més a prop. Aquesta corregué a avisar-ne una altra i, al cap de poca estona, pels carrers mig foscos i deserts de Prada es veien grups de gent apressada que anaven a trucar a les portes dels catalans. La gent s'estava a taula, prop del foc, tancada dins les cases.

—Ha mort el Mestre Fabra!

—Com dieu?

—Que ha mort el Mestre Fabra! Aviseu els amics!

—Verge Santíssima!

Tothom feia cap a la "Rué des Marchands".