Des del pont del tren...


Obra:El metall impur (p. 196-197)
Comarca:Barcelonès

testing image

Des del pont del tren, el panorama fluvial desprenia aquella qualitat de la naturalesa quan es fa peresosa i l'activitat humana s'hi acobla sense miraments. A sota el pont, el riu presentava les característiques d'un cabal mediterrani, aquí caic, aquí m'aixeco. A vegades, la maror remuntava les boques i les gavines suraven, tranquil·les, en una aigua de plom. Quan el riu baixava crescut, l'aiguabarreig era impetuós entre el pont i la platja, i aleshores l'escuma agafava un color castany en el límit de la sorra amb l'aigua verdosa del mar. A ponent, el riu era com un rec d'horta, amb els seus pous, corrents subterranis, i una franja de trossos de conreu, aigües amunt, cap al Colegio del Sagrado Corazón, i més amunt encara, fins al merendero del Molinet. Hi havia llocs on els horts es desplegaven en terrasses, seguint el perfil dels marges i, en arribar sota el pont de la carretera Nova, un talús d'obra protegia un passeig retirat de bancs de pedra i arbres foscos, on els ocells no hi niaven.

El pont tenia una superestructura tipus "meccano" i, a banda i banda dels rails, sengles passeres de ferro, protegides amb baranes, permetien el pas als vianants. Entre els rails i les passeres, la distància era a penes d'un metre, i els trens de mercaderies, arrossegats per locomotores de vapor, arribaven al pont a gran velocitat, de manera que l'indefens caminant que s'hi trobava a mig passar havia de córrer i córrer per estalviar-se la por que aquella bèstia negra, sorgida de la foscor de la nit, tot acer, carbó i vapor traspassant, cremant i removent l'aire, no se l'emportés, entre bufades, esbufecs i xiulets, amb la seva força descomunal.