Plaça de la Constitució


Comarca:Alt Penedès

Els tres textos següents mostren tres visions molt diferents de la plaça de la Constitució, un dels espais emblemàtics de la ciutat. En primer lloc, trobem una descripció del Baró de Maldà (Barcelona, 1746-1819) que ofereix una estampa de la Vilafranca de les darreries dels segle XVIII; el segon text, de Josep Vallverdú, torna a mostrar la mateixa estampa, però ja en els anys setanta del segle XX. S'hi pot observar en ambdós casos l'evolució del gènere costumista en llengua catalana. El tercer text, un poema d'Antoni Massanell, s'allunya completament dels altres dos, ja que es tracta d'una reflexió lírica al voltant del significat de la plaça en la vida del jo poètic.
testing image

Plaça de la Constitució

Al meu pare

Qui, mirant vells papers, la vista s'escarrassa
prou sap que antigament eres l'única plaça

que la vila que avui du el títol de «Senyora»
oferia als seus fills, fos clergue o llevadora.

De l'un a l'altre extrem ets una gran botiga.
Els dies de mercat, no hi cap ni una formiga.

Conills, ous, aviram... Amb què no es comercia?
I així fa la viu-viu la nostra pagesia.

La faç del botiguer, el temps, com la trasmuda!:
és d'un parlar eloquaç per més que resti muda:

si el sol somriu, somriu, ja que el calaix s'apuja,
però se'ns desfà en plor si el dissabte és de pluja.

És la vida, senyors, amb els seus alts i baixos:
«Carrers mullats?»... ai las! doncs «eixuts els calaixos».

Els capvespres d'hivern -i més en jorns plujosos-
les teves voltes són refugis amorosos.

Voltes que em sou estoig de records immarcibles:
closos o oberts els ulls, tostemps se'm fan visibles.

Al teu clos he nascut i això mai no s'oblida.
Mentre em resti un alè, sigues-me, o plaça, vida!