testing image

El  Besòs (1975)

Si el Besòs, captaire

rabiüt,

fa aquesta flaire

i baixa tan brut

de virus de drapaire,

és perquè s'ha begut

amb embut

la meva sang, i no li'n queda gaire.

 





A un cantó (on temps enrere,

temps de bruixes,

s'hi collien maduixes

en doble renglera

de violetes i salzes corals)

jo hi tenia la meva llar d'or fals

i pare i mare, que, per fer drecera

de mort, són immortals.

 


Amant a l'inrevés,

seduït per l'engany

fatídic, desitja l'últim bes,

la mar femella, que no sap qui és.

I cau al parany

de l'immens llavi estrany.

Després... Hi ha després?