testing image

LA TÈRMICA

Temple, oracle!, dits

en trinitat, ¿te'n recordes,

germà?, assenyalen —acusen—, d'aquest inseparable

segment de terra fulminada, la grisor

solar. Vora l'anus del Besòs, en deliciosa,

gràcil diarrea, amb què s'expressa i desferma

el corrent d'aire, guia

del flux dispensador d'olis

de diversa consistència, on suren els fruits secs

dels cagallons, les closques i les llaunes

buides, l'angúnia acumulada, tota

la vianda del purgatori guanyat

a sospirs, recuita, servida a taula, però abans

transportada a peu, oh l'ull de poll redemptor!, oh

les llagues expansives als talons!, pe perpetu

caminant del pla inclinat, també

cercle viciós o miracle, el cercle

de la fatalitat urbana. Així és com

la reacció química —la substanciació de l'alè

fètid— s'ha sublimat al capdavall en columnes

bessones, l'ídol tri i impàvid, simètrics

fal·lus erectes violant la humitat escalfeïda (a l'hivern

serà vagina frígida i estreta, canal

de ventades orgàsmiques), eixos

de la rotació del moscam, allò

no net ni constatable, picotes!, els turmells

engrillonats, la Barcelona al terme

de la maternitat, mare i filla

del primogènit bíblic, el Residu, conjunt

de molècules cilíndricament humanes, avui, però,

germà, només avui, dia

dels meus records, dia

clar, pur com el sol, records

o formigues cames amunt,

articulacions i borrissols amunt, estranya claror!,

amunt fins al sexe, el meu sexe

i el del sol, més alt que jo,

o de la nit, molt més alta que el sol.